Després de l'adaptació per a tv-movie de «Arroz y Tartana» i «Entre naranjos», Blasco Ibáñez torna a estar en mans del sector audiovisual valencià. La Generalitat, a través d'un conveni amb Ràdio Televisió Valenciana, va acordar la concessió d'una ajuda de 2,3 milions d'euros per a la producció de «Flor de mayo», pel·lícula per a televisió que s'estrena aquest novembre sobre la segona novel·la de l'escriptor valencià.
El director José Antonio Escrivá va presentar en el Palau dels Arts "Flor de Mayo". Aquesta miniserie està produïda per Candil Films, fruit del conveni entre la Generalitat i l'ens públic RTVV per a foment de l'audiovisual. Escrivá va explicar que "el que més ha prevalgut a l'hora de seleccionar elements de la novel·la són les relacions humanes entre la família". Per açò, també va assenyalar que la seua intenció durant el rodatge era "infectar" als actors de l'ambient real de la vida d'un poble marítim en aqueixa època.
Al ser preguntat per la seua intenció de realitzar altra pel·lícula de Blasco Ibáñez, el director va respondre que amb aquesta miniserie "acaba la meua aportació a l'homenatge de Blasco Ibáñez", ja que "queden poques novel·les de Blasco Ibáñez per a adaptar". Així, va indicar que amb Arròs i Tartana, Cartes a Sorolla i Flor de Maig, queda conclosa una trilogia en la qual "he volgut unir a Blasco Ibáñez i Sorolla". Escrivà va afirmar que malgrat que "Flor de mayo" és un projecte que "sempre duré en el cor", va matisar que existeix un "punt negre": la pèrdua del director de fotografia, Julio Madurga, que va morir un mes abans de vore l'estrena.
Pepe Sancho -que ja va encarnar a Joaquín Sorolla en el biopic d'Escrivá- protagonitza al costat d'Ana Duato aquest film, inspirat en la vida dels pescadors dels poblats marítims de València. L'argument de la novel·la gira entorn d'un conflicte pasional sota la qual es viu la relació d'aquestes persones amb la mar. El rodatge, adjudicat a la productora valenciana Candil Films, s'ha desenvolupat principalment en la Ciutat de la Llum, encara que té localitzacions d'exteriors en les platges del Perellonet i Port Saplaya aixi com a la platja del Portitxol de Xàbia, un emplaçament on ja el mateix pare d'Escrivà rodaria als anys 60 la pel.lícula "El hombre de la isla" amb Paco Rabal i l'actriu Marga López, i que també han utilitzat directors valencians com Antoni Canet en "La camisa de la serp" i Manuel Iborra en "Clara y Elena", a més d'algunes produccions extrangeres com "Tintorera", diverses escenes de sèries de ficció per a televisió i documentals de caire turistic i antropològic.
L'elecció de la productora va estar en mans de la Comissió Mixta del Conveni de Col·laboració subscrit entre la Generalitat i RTVV. Com sol ser habitual en aquest tipus de projectes, tant l'equip tècnic com d'actors està compost majoritàriament per professionals de la Comunitat, segons fonts del Consell a través d'un comunicat. La Generalitat ha finançat amb anterioritat altres sèries realitzades per productores valencianes com «Severo Ochoa, la conquesta del Nobel», «Vent del Poble», «Les cireres del cementiri», «Cartes de Sorolla», «Martín i Soler» i documentals com «La fi de l'Algarabia», «Max Aub» o «Vent en les veles».
José Antonio Escrivá s'ha enfrontat, en aquesta ocasió, a la dificil tasca de fer una nova versió cinematogràfica d'aquesta novel.la que ja s'ha dut a la pantalla gran en una ocasió l'any 1959, tot just fa quaranta anys. Una adaptació que va estar al càrrec del director mexicà Roberto Gavaldón i que va ser protagonitzada per Jack Palance i Maria Fèlix junt a Pedro Armendariz; producció que té com a curiositat que la guionista va ser la pròpia filla de l'escriptor valencià: Libertad Blasco Ibañez. (Font: EFE/Europa Press)
El director José Antonio Escrivá va presentar en el Palau dels Arts "Flor de Mayo". Aquesta miniserie està produïda per Candil Films, fruit del conveni entre la Generalitat i l'ens públic RTVV per a foment de l'audiovisual. Escrivá va explicar que "el que més ha prevalgut a l'hora de seleccionar elements de la novel·la són les relacions humanes entre la família". Per açò, també va assenyalar que la seua intenció durant el rodatge era "infectar" als actors de l'ambient real de la vida d'un poble marítim en aqueixa època.
Al ser preguntat per la seua intenció de realitzar altra pel·lícula de Blasco Ibáñez, el director va respondre que amb aquesta miniserie "acaba la meua aportació a l'homenatge de Blasco Ibáñez", ja que "queden poques novel·les de Blasco Ibáñez per a adaptar". Així, va indicar que amb Arròs i Tartana, Cartes a Sorolla i Flor de Maig, queda conclosa una trilogia en la qual "he volgut unir a Blasco Ibáñez i Sorolla". Escrivà va afirmar que malgrat que "Flor de mayo" és un projecte que "sempre duré en el cor", va matisar que existeix un "punt negre": la pèrdua del director de fotografia, Julio Madurga, que va morir un mes abans de vore l'estrena.
Pepe Sancho -que ja va encarnar a Joaquín Sorolla en el biopic d'Escrivá- protagonitza al costat d'Ana Duato aquest film, inspirat en la vida dels pescadors dels poblats marítims de València. L'argument de la novel·la gira entorn d'un conflicte pasional sota la qual es viu la relació d'aquestes persones amb la mar. El rodatge, adjudicat a la productora valenciana Candil Films, s'ha desenvolupat principalment en la Ciutat de la Llum, encara que té localitzacions d'exteriors en les platges del Perellonet i Port Saplaya aixi com a la platja del Portitxol de Xàbia, un emplaçament on ja el mateix pare d'Escrivà rodaria als anys 60 la pel.lícula "El hombre de la isla" amb Paco Rabal i l'actriu Marga López, i que també han utilitzat directors valencians com Antoni Canet en "La camisa de la serp" i Manuel Iborra en "Clara y Elena", a més d'algunes produccions extrangeres com "Tintorera", diverses escenes de sèries de ficció per a televisió i documentals de caire turistic i antropològic.
L'elecció de la productora va estar en mans de la Comissió Mixta del Conveni de Col·laboració subscrit entre la Generalitat i RTVV. Com sol ser habitual en aquest tipus de projectes, tant l'equip tècnic com d'actors està compost majoritàriament per professionals de la Comunitat, segons fonts del Consell a través d'un comunicat. La Generalitat ha finançat amb anterioritat altres sèries realitzades per productores valencianes com «Severo Ochoa, la conquesta del Nobel», «Vent del Poble», «Les cireres del cementiri», «Cartes de Sorolla», «Martín i Soler» i documentals com «La fi de l'Algarabia», «Max Aub» o «Vent en les veles».
José Antonio Escrivá s'ha enfrontat, en aquesta ocasió, a la dificil tasca de fer una nova versió cinematogràfica d'aquesta novel.la que ja s'ha dut a la pantalla gran en una ocasió l'any 1959, tot just fa quaranta anys. Una adaptació que va estar al càrrec del director mexicà Roberto Gavaldón i que va ser protagonitzada per Jack Palance i Maria Fèlix junt a Pedro Armendariz; producció que té com a curiositat que la guionista va ser la pròpia filla de l'escriptor valencià: Libertad Blasco Ibañez. (Font: EFE/Europa Press)
Comentaris