Aquest és un fragment de la pel·lícula documental "Bucarest, la memòria perduda", dirigida per Albert Solé sobre la figura del seu pare, Jordi Solé Tura, malalt de alzhéimer. Solé Tura va ser un dels creadors de la Constitució Espanyola i és un polític de sobra conegut per tots donat el seu destacat paper a la transició democràtica espanyola. La visió del seu fill ha merescut rebre el guardó del Premi Goya al millor documental.
Cal que un premiat oblide o done per perdut un impotant guardó per a que el gran públic se'n adone que als premis Goya també hi participen documentals... és la realitat del mercat audiovisual a l'Estat Espanyol en aquest gènere. Em de donar-li les gràcies a l'Albert per deixar-se furtar, oblidar o el que siga, el seu bust per a que molta gent puga dir allò de: "ei, ara també presenten documentals al Goya? Pels més materialistes, us direm que la estatueta està dissenyada per José Luis Fernández especialment per a l'Acadèmia de Cinema i representa un bust de Francisco de Goya que està valorat en més de mil euros.
Deixan de banda l'anècdota, us direm que l'autor és el fill del compromès polític d'esquerres empresonat en l'època franquista, veu de Ràdio Pirinenca, catedràtic de Dret, brillant intel·lectual, pare de la Constitució i, des de fa set anys, malalt de alzhéimer. Albert Solé recorda que hi ha 800.000 famílies que viuen la mateixa situació a Espanya. "Són drames anònims en els quals el paisatge que es dibuixa cada dia és més complicat".
La decisió d'emprendre el rodatge de Bucarest no va ser fàcil per la implicació emocional i el desgast de la privadesa que comportava. "Rodava un documental sobre la quotidianitat en una presó, i després d'una conversa amb dues treballadores socials sobre com va transcórrer la nostra infància, em vaig adonar que desconeixien el que va anar la clandestinitat". Quan va tenir la certesa que el seu pare tenia buits sobre el passat va decidir que era el moment de recuperar la memòria. Però el que li va motivar de debò va ser la seua filla Noa, que, als seus 5 anys, no entén com el seu avi es comporta com un xiquet menut. Albert vol explicar-li que aqueix home al que li costa cordar-se les sabates ha tingut una vida intensa i rica. "Va ser una persona que la hi va jugar. Es va lliurar a uns ideals que, encertats o no, van ser coherents". (Més informació a El Periodico.com)
Comentaris